Sovint, les persones confonen la pensió d’aliments i la pensió compensatòria. Tot i això, són prestacions diferents i també són diferents els criteris de valoració.
La pensió d’aliments és la prestació que els progenitors han de satisfer els fills per a la seva llar, habitació, vestit, assistència mèdica i formació.
La pensió compensatòria és una prestació econòmica que té dret a percebre el cònjuge a qui la separació o el divorci li causi un desequilibri econòmic, en relació amb la situació econòmica que tenia durant el matrimoni.
Quan es té dret a la pensió compensatòria?
Segons l’article 97 del Codi civil (pensió compensatòria) i l’art. 233-14 del Codi Civil de Catalunya (prestació compensatòria), el primer pressupost que ha de concórrer per tenir dret un dels cònjuges a la pensió compensatòria, és l’existència de desequilibri econòmic que pateixi en relació amb la posició de l’altre i que suposi un empitjorament en la seva situació anterior al matrimoni.
Així doncs, no es tindrà dret a la pensió compensatòria, quan la separació o divorci ocasiona desequilibri en ambdós cònjuges o quan ambdós cònjuges disposin de béns o ingressos propis per continuar tenint, després de la separació o divorci, un nivell econòmic semblant al que tenien durant el matrimoni.
Per tant, perquè hi hagi pensió compensatòria el desequilibri econòmic només es pot ocasionar en un dels dos cònjuges.
Aquesta prestació no pot ésser establerta ni fixada pel jutge d’ofici. D’aquesta manera, l’ha de sol·licitar expressament el cònjuge que consideri que la separació o el divorci li ocasiona aquest perjudici econòmic. La petició s’ha de fer en el divorci o la separació ja que no hi ha la possibilitat de fer-ho posteriorment.
Les parelles de fet tenen dret a la pensió compensatòria?
Les unions de fet no tenen una regulació pròpia en el dret estatal. Així doncs, que tampoc no existeix normativa per regular els casos de crisi en aquest tipus de parelles a nivell estatal.
A nivell autonòmic, el capítol IV del Codi civil de Catalunya regula la convivència estable de les parelles. En concret, l’article 234-10 del text legal esmentat regula la denominada “prestació alimentària” que és la pensió compensatòria de les parelles de fet, encara que no són figures idèntiques.
Un requisit d’aquesta prestació alimentària és que hi hagi la necessitat de percebre-la pel membre de la parella que la sol·liciti. És a dir, un estat de necessitat per poder atendre adequadament el seu suport.
Però a més haurà de donar-se per a la seva concessió algun dels casos que el mateix article determina i són:
a) que la convivència hagi reduït la capacitat del sol·licitant d’obtenir ingressos; o
b) que li hagi estat atribuïda la guarda dels fills comuns, en circumstàncies que en disminueixin la capacitat d’obtenir ingressos.
