En un trencament amb la parella, en un tancament d’una empresa, en un acomiadament, en aquestes i altres circumstàncies de la vida, ni es guanya ni es perd, és una experiència que tal vegada fins i tot ens pot ajudar a veure les nostres mancances i com a tota experiència ens pot ajudar a créixer.
A primera vista determinats fets externs, poden semblar una pèrdua, i es solen afrontar com un fracàs, i per tant, com tot fracàs i pèrdua els hi solem donar connotacions molt negatives, però darrera d’aquests fets, hi ha quelcom més que un problema, doncs si volem, hi pot haver un procés de creixement personal i d’autoconeixement important. Tot depèn de com es valorin i visquin els fets.
Independentment del resultat que puguem donar al problema, només es pot dir que s’ha superat el procés si hem après de l’experiència.
El més freqüent es que quan ens passa quelcom tendim a responsabilitzar a tercers o a les circumstàncies, del que ens està passant. Donar les culpes a l’altra i no veure les pròpies responsabilitats pot demostrar una mancança de maduresa i coherència.
Posant per exemple el trencament d’una parella, podem dir que tots en un determinat moment de la nostra vida, hem escollit una parella. En aquell moment vèiem la persona d’una altra manera, una persona que s’ajustava al que volíem o necessitàvem. Què passa durant el trencament?, la persona continua sent la mateixa, som nosaltres que la mirem amb altres ulls, i tot allò que valoràvem d’ella deixa de tenir encant per nosaltres.
Que ha canviat? Ha canviat la nostra visió, la manera de veure-la, les nostres necessitats i tal vegada els nostres valors.
També pot passar que allò que ara no acceptem de la parella, de fet mai no ho havíem acceptat, però teníem l’esperança que la persona canvies. Aquest és un dels errors més grans que fem quan estem en parella, esperar o voler canviar l’altra persona. Estar clar que les persones canvien, la vida és canvi i evolució.
