Quan una parella es divorcia o separa sorgeixen nombroses qüestions. Aquestes afecten totes dues parts i entre elles, si tenen un animal de companyia, el que es plantegen és:

Qui es queda amb la mascota?

És important tenir en compte que tenir un animal domèstic comporta moltes responsabilitats. Tanmateix, l’obligatorietat de cuidar del mateix i d’aportar-li totes les atencions que precisa.

Després d’un divorci és evident que tots els béns comuns del matrimoni han de dividir-se. En el cas de tenir fills comuns ja sabem que han de regular-se la custòdia i responsabilitats per a cadascun dels progenitors. I en relació a les mascotes?

Pot regular-se també un règim de custòdia o visites després del divorci o separació?

És una qüestió que està de moda actualment en els tribunals. Doncs estan començant a pronunciar-se sobre aquest tema per a així contemplar una altra part de la vida de la parella.

La sentència pionera en tal sentit és del 2019. El Jutjat de Primera Instància Nº9 de Valladolid amb Sentència núm. 88/2019 del 27 de maig, va establir un règim de custòdia per a un gos que era copropietat de la parella que pretenia divorciar-se. Aquest tribunal va declarar que, cadascuna de les parts, podrien gaudir del gos en períodes alterns de sis mesos basant-se, expressament, en la següent argumentació:

“els animals no són coses, sinó éssers dotats de sensibilitat, la qual cosa implica que en determinats aspectes no s’apliqui supletòriament el règim jurídic de les coses, sinó que s’ha de respectar la seva qualitat de ser sensible”

Després d’aquesta sentència i des de la perspectiva civil, no és fins a gener de l’any 2022, en què s’introdueix la nova llei de protecció animal en cas de divorci. Abans de la reforma, no era així. Els gossos, gats o qualsevol altre animal de companyia tenia, a efectes jurídics, la consideració de “bé moble” o “cosa”.

Això implicava que jurídicament pogués assimilar-se un gos a qualsevol bé material que tinguessin en comú la parella.

L’ art.333 del Codi Civil, abans de la reforma feia referència a la classificació dels béns en mobles o immobles. Equiparant a les mascotes com si fossin béns mobles i, per tant, la seva propietat podia ser objecte de reclamació pels cònjuges, de la mateixa manera que podia passar amb la propietat d’un vehicle, d’un habitatge, d’una moto, entre altres.

És a dir, si l’animal domèstic era propietat només d’una de les parts abans del divorci, l’altre no tenia dret de cap mena sobre la mascota ni la seva reclamació.

La reforma de 2022.

Amb la reforma que va entrar en vigor el gener 2022 sobre el règim jurídic dels animals, sorgeix un canvi de paradigma. Mitjançant una profunda modificació legal, s’aconsegueix canviar tal arcaic concepte atorgant als animals de companyia, una protecció adequada i que, en els processos de separació o divorci, la mascota ja no formi part d’un inventari a repartir-se com si fos una caixa de sabates.

La nova Llei 17/2021 ha modificat substancialment el règim jurídic dels animals de companyia. Així doncs, han passat de ser simples coses o objectes susceptibles d’apropiació a éssers que senten, el benestar dels quals ha de tenir-se en compte en diferents processos, entre ells, els de divorci i separació.

En particular, els animals de companyia no podran ser abandonats o apartats d’un dels seus amos, en els casos en els quals aquests posin fi al seu matrimoni.

Què estableix la nova llei sobre aquest assumpte?

Una de les principals novetats de la reforma és la introducció de la custòdia compartida per a animals de companyia. D’aquesta manera, pot acordar-se la participació de tots dos membres de la parella en la cura i manutenció de la mascota. Això inclou el pagament de les despeses originades, així com la facultat del Jutge de decidir el destí de l’animal en els casos en els quals no hi hagi acord entre les parts. Això sí, tenint en compte, no sols l’interès de la parella, sinó també el de l’animal.

El primer canvi que introdueix aquesta llei és a nivell conceptual:

Els animals deixen de tenir la naturalesa jurídica de coses o béns, passant a ser considerats com a éssers dotats de sensibilitat.

En tal sentit, es crea un article nou en el Codi civil Español, el art.333 bis, amb tota una declaració d’intencions: “1. Els animals són éssers vius dotats de sensibilitat. Només els serà aplicable el règim jurídic dels béns i de les coses en la mesura en què sigui compatible amb la seva naturalesa o amb les disposicions destinades a la seva protecció.”

Conseqüència d’aquest canvi conceptual de com han de ser considerats els animals, es van produir diverses modificacions en els apartats del Codi Civil. Aquestes regulen les conseqüències de les crisis matrimonials i es regulen en els arts. 90, 91 i 92 del Codi Civil, que han estat revisats, i en el seu nou art. 94 bis, comportant, així mateix, en l’àmbit processal la revisió dels arts. 771 i 774 de la Llei d’Enjudiciament Civil.

L’art. 90 CC, que estableix el contingut bàsic del conveni regulador, ha estat dotat d’una nova redacció, assenyalant que

“1. El conveni regulador a què es refereixen els articles 81, 82, 83, 86 i 87 haurà de contenir, almenys i sempre que fossin aplicables, els següents extrems: b) bis El destí dels animals de companyia, en cas que existeixin, tenint en compte l’interès dels membres de la família i el benestar de l’animal; el repartiment dels temps de convivència i cura si fos necessari, així com les càrregues associades a cura de l’animal”.

S’incorpora, per tant, el destí dels animals de companyia com una de les matèries bàsiques i indispensables que hauran de ser recollides en el conveni regulador que regeixi la relació entre els ex cònjuges una vegada acordada la separació o el divorci.

En aquests casos, a més, les mesures que el Jutge adopti seran susceptibles de modificació quan variïn les circumstàncies, no sols dels pares i fills, en el seu cas, sinó també quan ho facin les de les seves mascotes, en virtut del paràgraf segon de l’apartat 3r de l’art. 90 CC, que ara estableix que

“així mateix, podrà modificar-se el conveni o sol·licitar-se modificació de les mesures sobre els animals de companyia si s’haguessin alterat greument les seves circumstàncies”.

A més, s’ha introduït una referència als animals de companyia en l’art. 91 CC, de manera que “en les sentències de nul·litat, separació o divorci, o en execució d’aquestes, l’autoritat judicial, a falta d’acord dels cònjuges o en cas de no aprovació d’aquest, determinarà conforme al que s’estableix en els articles següents les mesures que hagin de substituir a les ja adoptades amb anterioritat en relació amb els fills, l’habitatge familiar, el destí dels animals de companyia, (…)”.

L’art. 94 bis del Codi Civil regula els extrems de la col·loquialment coneguda com a

“custòdia dels animals de companyia”.

En concret, aquest disposa que “l’autoritat judicial confiarà per a la seva cura als animals de companyia a un o tots dos cònjuges. També determinarà, si escau, la forma en la qual el cònjuge al qual no se li hagin confiat podrà tenir-los en la seva companyia. Tanmateix, el repartiment de les càrregues associades a cura de l’animal. Tot això atès l’interès dels membres de la família i al benestar de l’animal, amb independència de la titularitat dominical d’aquest i de qui li hagi estat confiat per a la seva cura. Aquesta circumstància es farà constar en el corresponent registre d’identificació d’animals”.

Així doncs, en cas de divorci, si no hi ha acord, el jutge determinarà el règim de custòdia de la mascota atès l’interès de les persones i el benestar de l’animal. Pot existir custòdia compartida d’animals, però també custòdia exclusiva d’un dels cònjuges. En aquest cas, l’altre tindrà dret a un règim de visites.

Quan sol·licitar aquestes mesures?

En l’àmbit processal, l’art. 771.2.II LEC disposa que de la sol·licitud de mesures provisionals en els processos matrimonials es donarà compte al Tribunal perquè “pugui acordar immediatament, si la urgència del cas l’aconsellés, els efectes als quals es refereix l’article 102 del Codi Civil i el que consideri procedent en relació amb la custòdia dels fills i ús de l’habitatge, atribució, convivència i necessitats dels animals de companyia i aixovar familiars”.

Per part seva, en relació amb les mesures definitives, l’art. 774.4 LEC estableix que “a falta d’acord dels cònjuges o en cas de no aprovació d’aquest, el tribunal determinarà, en la pròpia sentència, les mesures que hagin de substituir a les ja adoptades amb anterioritat en relació amb (…) les necessitats dels animals de companyia, dissolució del règim econòmic i les cauteles o garanties respectives, establint les que procedeixin si per a algun d’aquests conceptes no s’hagués adoptat cap”.