La vida s’ha de viure, però no de qualsevol manera, s’ha de viure amb plena consciencia, en primera persona i entendre que res passa per casualitat.
Vivim en una societat amb molta por a viure, els nivells d’exigència són tant elevats que això genera molta por a ser i fer.
Veiem pares que es substitueixen constantment als propis fills, no els fan partícips de la pròpia experiència, i això generarà a llarg termini, frustracions i inseguretats i sobretot una manca de confiança en l’infant i en el futur adult, doncs se li està negant la possibilitat de fer l’experiència, d’equivocar–se i molt subtilment el missatge que l’adult li està transmetent és: “no ho saps fer i jo ho faig per tu”.
Tots tenim el dret i la llibertat de viure l’experiència dels fets que ens presenta la vida
perquè d’aquests fets quelcom hem d’aprendre i sobretot ens serviran perquè quan es representin en el nostre camí ja sapiguem com gestionar-ho, i així poc a poc treure més rendiment al fets i a les circumstàncies que es van presentant, i en última instància servirà per enfortir-nos. Quan això no ens ve permès, perdem poder en la nostra vida, i deixem de ser nosaltres mateixos.
Veiem molts adolescents desconnectats d’ells mateixos, són fruït d’una generació de pares ultra protectors i uns fills ultra protegits, aquests fills no han fet l’experiència que els hi tocava fer abans i durant l’adolescència. Són adolescents que en aparença tenen tots els números per ser persones molt exitoses, amb una forta preparació i amb molts coneixements, adolescents destinats a tenir un gran èxit professional, però i l’èxit personal?, estem segurs que seran persones felices?.
Doncs se’ls ha privat de viure frustracions, decepcions, limitacions, no s’han enfrontat amb ells mateixos, i això fa que encara no hagin entès l’essència de la vida, ni tant sols la seva, perquè mai han estat protagonistes de la seves experiències.
Aquests adolescents seran grans i se’ls representaran circumstàncies similars, si haguessin fet l’experiència quan tocava, quan es torna a presentar ja tindrien les eines per gestionar-la. Ja tindríem la feina feta, doncs tot s’ha de viure en el moment que toca.
Veiem persones que no estan contentes amb la pròpia vida, que no els apassiona el que fan i tot i així ho continuen fent.
Tot això es conseqüència de no viure, de viure en la por a caure, a equivocar-se, a tornar a començar, por a l’èxit, a la opinió dels altres, viure segons uns cànons preestablerts, viure fidels a unes creences que no fan res més que limitar-nos la vida, viure en la por a ser diferent, en la por a no ser acceptat, en conclusió viure en la por de viure i deixar de ser un mateix.
