Internet des dels seus inicis no ha parat d’aportar utilitats, serveis i facilitats a l’ésser humà, a més a més darrerament, també ha aportat nous perfils professionals com són els youtubers, influencers, streamers, gamers, etc. Aquests van més enllà del que entenem com a treballadors tradicionals.

Tot i que és un tema de profunda actualitat, des del 2007 els youtubers ja rebien la retribució obtinguda pel nombre de visualitzacions que tinguessin les seves obres. Per tant, és un fenomen que porta un temps considerable entre nosaltres.

No obstant, i encara que no sigui nou el seu caràcter retribuït, segueix sense poder determinar-se amb certesa quina és la qualificació adequada de les rendes generades per aquests professionals. Podent potser encaixar-se en gairebé qualsevol dels diferents tipus de rendiments que inclou l’impost sobre la renda de les persones físiques.

Tot i aquesta absència de certesa, darrerament sembla decantar-se majoritàriament la postura que la qualificació adequada és la de rendiments d’activitat econòmica. Excepte en el cas de determinats gamers, que podríem qualificar-los per la seva relació laboral, com a rendiments de treball.

El deure de contribuir el coneixem tots, tots en som conscients, però algunes vegades no tots sabem, el per què, quant, on i com complir-ho diligentment.

Tota aquesta inseguretat jurídica augmenta més encara, quan els youtubers són menors d’edat o fins i tot si es troben a la habitació del costat de la llar on un resideix. Es desconeixen les possibles conseqüències a la fiscalitat familiar.

IMPLICACIONS FISCALS DERIVADES DEL JOVE «YOUTUBER»

Aquesta nova realitat dels youtubers, influencers i gamers, es manifesta predominantment a la gent jove de la societat. De fet, no és fútil que la majoria dels youtubers, streamers i gamers més seguits o vistos a Espanya, es trobin en un rang d’edat entre 24 i 32 anys sense comptar altres exemples extrems, que són menors d’edat.

Pel que fa als youtubers majors d’edat, comencen a obtenir ingressos amb la monetització de les visites i pot provocar conseqüències en la tributació individual i en el si familiar. Per això abans de donar el consentiment per no només monetitzar els vídeos (en el cas de YouTube), sinó obtenir qualsevol tipus de rendiment, seria convenient plantejar-se com afecten aquests ingressos emergents al si de la família.

En principi, subsisteix l’obligació de declarar com una obligació general i indiscriminada per a tots els contribuents (entenent per contribuents els qui hagin fet el fet imposable de l’impost, és a dir, tots aquells que hagin percebut rendes). Però a continuació, s’estableixen una sèrie d’exclusions al deure de declarar que vindrà determinades per factors quantitatius. Però també i de manera essencial, per factors qualitatius, derivats del tipus de rendes obtingudes.

Per tant, la qualificació de la renda esdevé element fonamental a l’hora de dirimir si el subjecte, per exemple, el youtuber o influencer, està obligat a declarar.

Aquesta obligació desencadenarà en certa mesura en la possibilitat que una família pugui fer o no fer ús del mínim per descendents.

Tot i que des de la Direcció General de Tributs encara no s’ha publicat cap document en què s’entreveu qualsevol tipus de solució significativa als dubtes suscitats, tot indica que els rendiments obtinguts pels creadors de contingut s’haurien de qualificar com a rendiments de activitat econòmica. Aquesta qualificació convé subratllar-la, ja que serà determinant al deure de presentar autoliquidació. Atès que no els afecten els llindars quantitatius molt superiors que s’apliquen als rendiments del treball per quedar dispensats de la declaració. En efecte, quan es tracta de l’obtenció de rendiments d’activitats econòmiques això genera el manteniment de l’obligació de declarar, sempre que obtinguin rendes superiors a 1.000 euros, subjectes o no a retenció o ingrés a compte.

En el cas dels gamers, per contra, cal indicar que, en ser presumiblement relacions laborals, només tindrien l’obligació de declarar en obtenir rendes superiors a 22.000 euros, excepte quan obtinguin rendiments íntegres del treball procedents de més d’un pagador, que el límit és de 14.000 euros.

En aquest sentit, caldria indicar que possiblement si la renda es qualifiqués com a rendiment del treball als inicis dels nous gamers. Se’ns sembla desgavellat o molt excepcional pensar que arribessin a aconseguir immediatament la quantitat de 22.000 euros. Però si es tenen diversos pagadors, o si finalment les rendes obtingudes per tots aquests creadors de continguts les califiquéssim com a rendiments d’activitat econòmica el límit de 1.000 euros si pogués ser una xifra assumible dins de l’exercici fiscal corresponent. Estem pensant òbviament en influencers emergents, en el despunt de la seva activitat, ja que a mesura que augmenta la repercussió i se’n consoliden els ingressos. Els límits quantitatius que afecten l’obligació de declarar van perdent la seva rellevància en ser clarament depassats, sigui quina sigui la qualificació de les rendes.

Per a l’aplicació de la deducció del mínim per descendents, cal complir els requisits que recull l’article 61 IRPF:

– Que el descendent sigui menor de 25 anys a la data de meritació de l’impost.

– Que el descendent convisqui amb el contribuent.

– Que el descendent no hagi obtingut a l’exercici rendes superiors a 8.000 euros anuals. Excloses les rendes exemptes de limpost.

– Que no presentin declaració de lIRPF independentment del contribuent, amb rendes superiors a 1.800 euros. Pel que fa a aquest darrer requisit, si obté més de 1.000 euros com a rendiments d’activitat econòmica té l’obligació de declarar.

Si necessites ajuda o tens qualsevol dubte o consulta, pots contactar amb mi.